m2c504 cd inlay

Comencem un paquet d'activitats anomenades "docupolis",hem de fer un poster din A3 i la caratul·la d'un cd, utilitzarem illustrator i photoshop.

m2c0503 noticia mortadelo

fem la practica aplicant les tipografies,estils per a qui pregunta i qui respon insertem les imatges i el text i fem el pdf

m2c0502el periodic part 2

Hem de acabar la practica,agafant la maqueta inicial,duplicant-la i modificant-la per a fer un nou document de 6 pagines mes,peró amb un altre color,fem les vinculacions corresponents perque aixi, el text s'enganxi en cada casella correponent,i hem d'aplicar els estils corresponents,fer el pdf de manera que quedin dues pagines enfrontades al pdf,despres guardarem les fonts utilitzades i les imates corresponents.

m2c0502el periodic

hem de fer la primera pagina del periodic, amb quark desprès,fem la pagina mestre i la utilitzem com a plantilla per a les altres 5 pagines,copiem el text,fem els vincles a totes les caixes de text agafem els estils correctes i ajuntem les 6 pagines.

M2c05 baix llobregat complert

Hem de entregar una carpeta amb els document m2c05 nom.idd,imatges i tipografia,m2c05 nom.pdf
fem un pdf amb les 4 pagines oposades, i al final l'ultima pagina del pdf ha de ser un altre pdf amb les 4 pagines a l'hora.
La carpeta amb les imatges i la tipografia corresponent les quals hem utilitzat.

m2c0500 repas baix llobregat

Avui havíem de fer la practica del Baix Llobregat,la mateixa que la del examen de recuperació de primer curs agm1 utilitzant estils de caràcter i de paràgraf,imatges,subratllats etc..

M2c5 google reader 9/9/10

GOOGLE READER

avui hem vist la nova aplicació de Google, Google Reader amb la qual podem reure les actualitzacions de les pagines que tinguin RSS. Per exemple www.marca.es té Rss i si estás subscrit a Google Reader t'arribaran les noves noticies.

Per mes informació visitar www.google.com/reader

Curs 2010-2011 AGM2

m1c2r1 alcazar raul

Contragrafismes 1

Són les parts blanques de la pàgina impresa



Kerning

Espai entre parells de car-acters. Quan es dissenyen les fonts es designa un kerming predeterminat per a cada parell de caràcters.



Traking

ës un interletratge general que serveix per aumentar o reduir conjuntament l´espai entre paraaules entre caràcters .



Espai entre paraules

Espai en blanc entre paraules que faciliten la ligibilitat del text.Des dels principis de la tipografia s´utilitzala lletra M com a base per establir l´espai entre paraules.



L´interlineat

Línterlineat com el seu propi nom indeca, es la separació (de blanc) entre línies de text. És defineix com la distancia entre les líneas bases de dos líneas



Espai entre paràgrafs base de l´ultima ës l´espai en blanc que ens trobem entre dos paràgrafs. Esta separació sol ser major que la que hiha entre dos línies de text i per calcular-ho tenim que mesurar la deistancia entre els dos paragrafs (distancia entre la línealínea de text dl primer paràgraf i la línea base de la primera línea de text del segon paràgraf) i restar-li l´interlineat.

Gutemberg i la imprenta

En el año 105 en china crearon los libros de pero eran de caña, pero al rey ya no le gustaba y querian cambairlo hasta que un trabajador del rey le dijoo que le direra tiempo para pensar hasta que creo el papel( en China inventaron el papel).

En 1420 crearon la imprenta por gutember aunque tambien hubieron muchas personas que crearon antes las letras las hacian de madera pero con unos fallos, buscaron otras cosas para hacer las letras hasta con arsilla pero igual siguian teniendo fayos.

En 1436 ya tenia las formas hechas eran de plomo otros minerales pero al momento de imprimir salian las letras raras hasta que invento el rodillo para poner la tinte.

En 1444 le prestaron el dinero a guember para hacer mas impresiones.

En 1446 ya tenian gutember ya tenia hecho miles de biblias

En 1452 gutember ya tenia hecho bastantes libros.

helvetica

Helvetica 1

Helvética (también conocida como Neue Haas Grotesk, Helvetica y últimamente expandida a Neue Helvetica) es una fuente tipográfica desarrollada por Max Miedinger en 1957 para la fundición de tipografías Haas'sche Schriftgießerei (también conocida como "Haas") de Basilea, Suiza. Su diseño está basado en una anterior tipografía llamada Berthold Akzidenz Grotesk que data de 1896. La tipografía, originalmente titulada Neue Haas Grotesk, es de estilo sencillo y del tipo sans serif o sin remates (Clasif. Vox: Lineale B Neo-Grotesque). Se volvió inmensamente popular a fines de los años 1960 y durante los años 1970, debido a su enorme influencia dentro del llamado "Estilo Tipográfico Internacional" (particularmente en identidades corporativas), una de las más importantes corrientes .

Indesign 1

Indesign 1

Indesign es un programa de la marca adobe com ara el photoshop i el illustrator pero en lloc de treballar imatges treballa textos i maquetació de pagines, es un dels programes mes usats per a crear diaris, revistes, catalegs etc. Él seu facil us i la seva compañia el fan un programa mes usat que el quark un altre programa d'aquest tipus.

Ubuntu1

L'Ubuntu és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian subvenconada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth. Té per objectiu ser un sistema operatiu d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà amb poca experiència amb GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratuïtament (normalment cada dia apareixen noves actualitzacions). A més, ofereix la garantia que cada 6 mesos sortirà una nova versió del sistema. Els guanys econòmics sols provenen del suport tècnic, el que la diferencia de la resta de les altres distribucions comercials.

Tipometre

realitzem un tipometre mitjançant l'Illustrator,fem la prova d'impressió en
paper normal,despres i finalment l'imprimim en paper transparent

fontlab Studio

Hem de crear una tipografia pròpia a mà, la digital·litzem per mitjá d'un scanner, amb Illustrator convertim aquestes lletres en vectorials i aquestes lletres les pasem al fontlab en el cual farem i modificarem la nostra tipografia

font explorer

hem de classificar totes les tipografies en 7 carpetes diferents:
fantasia
palsec
romana antiga
romana moderna
escriptes
egipcia
clipart

monotipia

La monotípia és una varietat d'impressió planogràfica. El resultat és una única estampa, anomenada monotip.

Com en tota impressió, hi ha un procés d'inversió. L'artista dibuixa sobre qualsevol superfície llisa com el vidre, la porcellana i utilitza alguna tècnica de pintura: oli, aquarel·la o tinta. Es pot crear la imatge pintant-la directament sobre la superfície o cobrint-la amb un corró amb una fina capa de pintura i anar-la eliminant amb els dits o amb un pinzell fins a formar la imatge. A continuació s'aplica el paper sobre la superfície llisa i la imatge quedarà transferida, fregant el dors del paper manualment, amb una cullera o utilitzant un corró.

linotipia

La linotípia és una màquina utilitzada per a la composició tipogràfica que es caracteritza per què es fonen tots els caràcters d’una mateixa línia en un sol bloc. La primera linotípia fou dissenyada per Ottmar Mergenthaler i posada a punt en 1886 pel New York Times.

Les operacions fonamentals que efectua una linotípia són la composició, la fosa, i la distribució. Els òrgans de composició comprenen els magatzems de matrius, el teclat i el componedor. El magatzem, que és un recipient de metall, consta de 90 canals paral·lels que contenen matrius classificades, o plaquetes de coure que porten gravades en un buit les lletres o senyals. El teclat, semblant al de les màquines d’escriure, té 90 tecles que regulen l’obertura dels extrems dels canals del magatzem. Les matrius alliberades per les tecles s’ordenen al componedor i formen la línia que es fondrà. Les separacions adequades entre paraules, per a l’obtenció de longituds uniformes, s’aconsegueixen amb la intercalació de petits fragments d’acer. La línia de matrius formada en el componedor és conduïda per un elevador davant del motlle, de dimensions iguals a les de la línia. Aquest motlle, situat davant del gresol que conté l’aliatge fos, s'omple amb aquest i un refredament ràpid dóna lloc a la línia. Les matrius s’envien al distribuïdor, on es classifiquen caient al canal corresponent del magatzem.

Modernament les linotípies han incorporat mecanismes automàtics per a la composició de caràcters. Aquests dispositius s’accionen amb una banda perforada que té codificats tots els caràcters del text i s’interpreta amb un dispositiu de lectura electrònic.